Enllaç permanent

0

Discurs de Charles Chaplin

discurs-gran-dictador

El discurs final de “El gran dictador” (1940) és una petita joia del 7è art. Per primera vegada el gran públic sent parlar Charles Chaplin i aquest ho fa sense deixar ningú indiferent, amb un discurs memorable que carrega contra el feixisme en general i el nacionalsocialisme d’Adolf Hitler en particular. La pel·lícula és una sàtira arriscada, que es va començar a rodar una setmana després que Alemanya envaís Polònia, posterior detonant de la Segona Guerra Mundial.

Chaplin va declarar que si hagués sigut conscient de la crueltat i brutalitat dels nazis, no hagués rodat mai la pel·lícula. Per aquesta producció i per les seves idees en general va veure’s forçat a exiliar d’Estats Units.

Discurs gran dictadorHe traduït el text de l’original en anglès. El teniu a continuació per escrit i en forma de subtítols al vídeo.

El discurs de Charles Chaplin a “El gran dictador” (1940)

Si no pots visualitzar el vídeo descarrega-te’l

Em sap greu, però no vull ser emperador. No fa per mi. No pretenc regnar ni conquerir ningú. M’agradaria ajudar tothom: jueus, cristians, negres, blancs. Tots volem ajudar-nos. Els éssers humans són així. Volem viure compartint la felicitat, no les desgràcies. No volem odiar-nos els uns als altres. En aquest món, la terra és rica i ens pot abastir a tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat els homes, ha aixecat barricades d’odi al món, ens ha dut a pas militar cap a la matança.

Em fet millores pel que fa a la velocitat però ens hi hem estancat pel nostre propi peu. Les màquines ens han generat necessitats. El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i antipàtics. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà. Els avions i la ràdio ens han apropat més. Aquests avenços demanen a crits bondat en l’home, demanen fraternitat universal, l’unitat de tots nosaltres.

Cartell de The great dictator

Cartell de “The great dictator”

Fins i tot ara la meva meva veu arriba a milions, milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona innocents. A aquells que m’escoltin, els hi dic: “no desespereu”. La misèria que patim, no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes que tenen por del camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van prendre tornarà al poble. Si bé els homes moren, la llibertat mai ho farà.

Soldats, no us lliureu a aquestes bèsties, homes que us menystenen, us esclavitzen i governen les vostres vides, us diuen el que heu de pensar i sentir, us adoctrinen, us tracten com a bestiar i us utilitzen de carn de canó. No us lliureu a aquests homes, homes-màquina amb ments de màquina i cors de màquina. No sou màquines! No sou bestiar! Sou homes!

L’amor a la humanitat és en vosaltres. No odieu. Només els que no són estimats i els antinaturals odien. Soldats, no lluiteu per l’esclavitud, lluiteu per la llibertat! Al capítol 17 de St Lluc hi diu: “El regne de Déu és en vosaltres.” No en un home ni en un grup d’homes, sino en tots els homes. En vosaltres! Teniu el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Teniu el poder de fer que la vida sigui lliure i bella, que la vida sigui una aventura meravellosa. En nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots, lluitem per un món nou, un món que donarà als homes una feina, als joves un futur i als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert la promesa. Ni mai la compliran! Els dictadors es donen llibertat a ells mateixos, però esclavitzen el poble. Unim-nos per lluitar i complir aquesta promesa! Unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb l’avarícia, l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món on la ciència i el progrés ens portin la felicitat a tots.

Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!

Logo Utopies Factibles
* Aquest article el vaig publicar originalment a Utopies Factibles, un projecte compartit amb Oriol Luján.

Deixa un comentari

Els camps obligatoris se senyalen amb *.