Enllaç permanent

2

Entrevista al creador del burro català

Burro català

Entrevista al banyolí Jaume Sala, co-creador amb Àlex Ferreiro 1 del burro català. Realitzada el juny del 2004, als inicis de l’Iniciativa Planta’t el burro, quan tot just començaven a veure’s els primers burros catalans, llavors tan sols com a adhesius per als cotxes i no encara a tot tipus de marxandatge.

 

Un cafè amb Jaume Sala

Jaume Sala a la cafeteria del campus de Montilivi de la Universitat de Girona

A veure si, tu que deus estar bastant més a la idea que nosaltres si ens podries explicar una mica els antecedents que hi ha hagut d’això, altres iniciatives, no necessàriament vostres que suposo que deus conèixer

El gat si, a Lleida si, es veu qui hi ha un gat, bueno, es que de fet no en sabiem res fins que no hi ha hagut tot el boom aquest que després s’han posat en contacte amb nosaltres. Ens van enviar un mail a la pàgina i això, però no en sabiem res i si, es això, un gat, suposo que ja el deveu haver vist tots, no? No l’heu vist mai? És una silueta d’un gat també i clar juguen amb el gat-cat. És diuen la lliga antiimperialista o anticolonial, no sé, és una història rara.

Creus que això té alguna relació amb el fet de que les matrícules hagin deixat de ser locals?

Home, és un factor també, trobo jo: les matrícules, aquests últims anys del PP… Jo trobo que tot són coses que es van sumant, es van sumant, es van sumant i és el que diuen: La gota que vessa el vas. Tot va relacionat suposo, no? És que no sé, a nosaltres ens va sortir així també per que dius: Ostia, entre el tunning, que vulguis que no ja porta una sèrie de gent, la música, les discoteques, la música màquina, tot és una moda, tant de quillo… Ostres, miraves els cotxes i tot eren toros. Són una sèrie de circumstàncies que ja fan que surtin coses d’aquestes. El gat, jo no sé quants anys porta, però em penso que no fa pas massa tampoc i a Galicia també hi tene una vaca es veu, vull dir que hi ha moltes coses d’aquestes.

Adhesiu del burro català

Un petit regal de l’entrevistat

Vaig sentir dir a algú que havia vist un marroquí que portava un camell. Pot ser que arribi un moment que cadascú tingui el seu animal i que tots el portem al cotxe per identificar-nos?

Si, a Banyoles n’hi ha molts. Jo trobo que estaria molt bé, són coses que… A vegades la gent… com ara aquí el cartell de la universitat [el de la festa major de la udg] que hi havia el burro allà: Jo també m’embarraco. I la gent em diu: Ostres, però no feu res per això? Nosaltres hem de fer res? Tothom que faci el que vulgui. Si a nosaltres ens és igual. Nosaltres no volem cap problema amb ningú i em sembla perfecte que tothom ho fes servir per lo que volgués. Ens han dit de posar el burro en un disc. Doncs endavant, em sembla perfecte: No demanar calés, ni drets d’autor ni hòsties, no, que circuli, que volti. Crec que tot són iniciatives que estan bé.

Quina relació té estudiar Publicitat i relacions públiques amb aquesta iniciativa?

 (Ja ja) No ho sé, potser alguna cosa sí; potser res. No ho sé, no li trobo jo… Si, clar que t’ajuda però vull dir: a que sorgeixin idees la carrera no t’ajuda. El que t’ajuda és ara a fer coses. A dir: puc tirar cap aquí o puc tirar cap allà. Veure coses que t’estan explicant a classe i les veus realment com van. Fins a cert punt potser no te les creies i ara veus que realment són així, que hi ha un fonament.

Feu alguna mena de gestió de comunicació, a nivell de premsa…

Ara, ara estem en procés…

Ens pots parlar dels objectius? Suposo que hi deu haver hagut un salt molt gran entre els objectius inicials i els objectius que teniu actualment.

És que al principi no hi havia objectius… que circulés! I ara bàsicament tampoc no n’hi ha d’objectius. Estem oberts a tota classe de suggeriments. Tot el que vingui es bo per nosaltres. Tot el que es faci darrera això, per nosaltres és molt bo, ho fem nosaltres o ho faci un altre. Vull dir que em sembla perfecte. Però objectius, objectius, tampoc: Fer un burro d’aquests gegants com els toros a sobre la muntanya. (ja, ja) Hi ha molta gent que ho diu. És que la gent s’ho agafa més com una empresa. Nosaltres ens ho vam agafar com una provocació, com anar a provocar aquesta gent. Tant brau i tant home i tant valent… doncs guaita nosaltres! Neix per això, vull dir d’objectius no t’en marques cap i ara mateix tampoc en tenim d’objectius.

Burro català estil toro d'Osborne

Una campanya de premsa o…

No, no. Tampoc per que també anem força col·lapsats. Clar, estem estudiant aquí, treballant, fas això… Sembla que no i la gent també et truca d’avui per demà per que tractem amb botiguers i clar, la gent els hi va a demanar: -Oh, és que no en tinc! I truquen: -Va porta-me’n ja de seguida. Ei! Que jo tinc una vida. No, però ara per exemple voliem mirar d’apadrinar un burro o una cosa d’aquestes i això clar, t’ho pots mirar desde la vessant de dir: -A nosaltres per que ens fa gràcia anar allà i dir: Buscarem un nom pèl burro… Que vulguis que no és una campanya de comunicació però ho pots agafar per la vessant de que ho faig expressament com a comunicació, de buscar-te publicitat i que la gent parli de tu o ho fas i després lo que comporti és de més, no? No és lo que busques.

Hi ha altres empreses que estàn aprofitant-se de la idea i estàn fent altres productes. Vosaltres també teniu pensat de fer expansió de línea?

Farem camisetes ara i… clar, és que ens arriben moltes propostes de moltes coses i cada persona ens diu les seves propostes. Una, de fer estatuetes amb resina, l’altre tovalloles, l’altre clauers, l’altre encenedors, ampolles de vi… Clar, són moltes coses però jo és el que dic: Nosaltres no ho veiem com un producte i com ampliar una línea de productes si no que és més que res com sentir-t’hi implicat. Implicar-te i fer coses, i que això generi coses. Ja no dir: que generi benefici i fer mil coses, per que després per mi perdria el seu significat. Això neix d’una manera i és per una cosa, i home, si comencem a fer-ho un producte, no sé, jo crec que perdria el sentit.


I ara per arribar a tota Catalunya com teniu el tema de la distribució?

Ens hem posat en contacte amb una empresa que distribueixen premsa a tots els quioscos i papereries i en pricipi ells arribaran a tot arreu. És interessant per que arribarem a tots els pobles petits.

Burro català

Aquesta entrevista es va publicar originalment al juny del 2004, poc després que veiessin la llum els primers burros catalans, al número 2 de la revista digital publiCCity 2. La vam realitzar Dani Ayala i Quim Grau, estudiants d’Història a la UdG i Francesc Casadellà i Jordi Gran, estudiants de Publicitat i Relacions Públiques a l’EUCC. La va editar Cristina Juher, professora de relacions públiques de l’EUCC

Potser t'interessen aquests altres articles:

Notes:

  1. Aquesta entrevista no parla de la controvèrsia sobre l’autoria del disseny original del burro català, en part per que és anterior. On si en parlen és a http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=3845, a http://www.324.cat/noticia/173573/altres/El-jutge-reparteix-lautoria-del-burro-catala-entre-el-dibuixant-i-lautor-de-la-campanya-de-promocio i a un munt d’enllaços més que podeu trobar cercant a Google.
  2. publiCCity va ser la Revista digital de l’Escola Universitària de Ciències de la Comunicació (centre adscrit a la UdG). Uns quants estudiants, sobretot de Publicitat, però també d’altres carreres formàvem el comitè editorial de la revista, amb les tasques divides de la següent forma:

    Coordinació: Cristina Juher

    Redacció: Francesc Casadellà, Jordi Gran, Alba Llatjós, Bernat Motjer, David Quintana i Borja Sánchez

    Disseny: Jordi Gran i Bernat Motjer

2 Comentaris

  1. Quina experiència que vam viure, eh, aquella època del PubliCCity? Ostres, quina morrinya que m’ha entrat… Vas fer una feina de disseny molt interessant, en un moment que tot just emergien les primeres revistes digitals. M’ha encantat rellegir l’entrevista i recordar els meus estudiants de Publicitat. Una abraçada.

Deixa un comentari

Els camps obligatoris se senyalen amb *.